Mar i cel (1)

5. Qui eren els moriscos? Com vivien i quin tipus de creences tenien? Quina mena de mesures va emprendre la jerarquia política i eclesiàstica contra aquesta comunitat, abans de la seva expulsió?

Es coneix amb el nom de moriscos el conjunt d'habitants d'origen musulmà o de creences islàmiques, que es dedicaven a l'agricultura. Eren residents de l'antic Regne de Castella i la Corona d'Aragó, que van ser batejats en la fe cristiana amb la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502. Molts conservaven la parla àrab que rebé també el nom d'algaravia.

Morisc deriva de la paraula moro amb els que se'ls emparentava. Vegeu també expulsió dels moriscos i mudéjars.

Es distribuïen en quatre grups: el Regne de Granada, el Regne de València, el Regne d'Aragó i el Regne de Castella.

Al juliol de 1499 els Reis visiten Granada i es sorprenen de l'aire tan musulmà que encara conservava la ciutat, fins i tot en els seus vestits i costums. Decideixen per això encomanar al Cardenal Cisneros, que ja havia participat en la conquesta del regne de Granada, la tasca de persuadir amb més duresa a la conversió. Aquest començaria a forçar les conversions mitjançant un pla amb tres punts: a) tornar a la fe catòlica romana els elches o renegats, catòlica romana convertits a l'islam; b) pressionar els caps musulmans per fomentar la conversió. Normalment els mitjans de pressió eren econòmics: exempció de deutes i suborns; també hi va haver maltractaments físics. S'explica d'un Zegrí que va resistir vint dies, guanyant fama d'home dur, c) presentar al poble l'exemple dels caps convertits.

6. Per què la monarquia espanyola va decidir expulsar els moriscos l'any 1609? Com es va aplicar aquesta expulsió?

Finalment, després de 117 anys de difícil convivència, Felip II, probablement com a conseqüència de la constatada col.laboració de determinats caps dels moriscos amb el rei de França per organitzar un aixecament general a Espanya, que en aquest moment es trobava en guerra amb els francesos, decretar l'expulsió en 1609. L'expulsió es porta a terme durant 7 anys, fins 1616. En aquesta data, acaba l'existència dels mudèjars i dels moriscos a Espanya, que són expulsats o traslladats. Foren acuasats de col·lboració amb els islàmics.

Mar i cel

1. Busca informació en un diccionari o en una enciclopèdia sobre què són exactament un pirata i un corsari. Quines semblances i quines diferències existeixen entre les dues activitats?

Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors. Aquest document els autoritzava a atacar els vaixells de països enemics i apoderar-se de la nau i de la seva càrrega.

Un pirata és una persona que anava en un vaixell i es dedicava a capturar altres vaixells i a robar el que portaven. També atacaven poblacions de la costa.

S'assemblaven pel fet de que tots, tant pirates, com corsaris, eren delinqüents, soldats i comerciants. I la diferència major era que els pirates atacaven per compte propi. Els corsaris actuaven en nom d'un rei, atacant vaixells de països enemics, usant la bandera del seu país i dividint el producte de saqueig amb el monarca, que es quedava amb la major part.

2. Durant el segle XVI la pirateria va tenir una vigència absoluta i va ser una amenaça constant per a la costa mediterrània; i, concretament, per a les terres de parla catalana. Informa't sobre les raons polítiques i econòmiques que hi havia darrere del fenomen de la pirateria en aquella època.

A finals del segle XVI, hi ha una crisis econòmica, el bandolerisme va relacionat amb els robatoris que es feien en terra i els pirates ho feien a alta mar.

La costa catalana també en va ser víctima. Els pirates desembarcaven, s'apoderaven de tot allò que tingués valor i tornaven a la mar. Aquesta presència amenaçadora també pot explicar que la gent d'alguns pobles s'allunyés del mar i així es fundessin al Maresme els pobles de dalt. El seu objectiu era evitar el saqueig, que a l'edat mitjana també es van patir a la costa de l'Empordà i de les Balears.