El Noucentisme

Els fets històrics d’aquest moviment varen ser:

1906 – La creació de la solidaritat catalana.

1907 – La de l'institut d'estudis catalans (IEC).

1914 – La mancomunitat de Catalunya.

Primera Guerra Mundial (1914-1918).

Una crisi econòmica i social (1919-1923).

Es posa fi al proteccionisme. Dictadura de Primo de Rivera (1923).

Cronologia: 1906-1923.

Objectius:

Culturitzar i modernitzar la població, és un corrent basat en la raó.

Creació d'infraestructures i edificació de carreteres.

Culturals:

- Educació: recerca universitària, consell pedagògic, escoles de primària en català, biblioteques populars.

- Llengua: en l' IEC: s'estableixen unes normes (1913), la gramàtica (1918) i el diccionari (1923).

Conceptes clau:

Imperialisme: la burgesia vol exportar el català a Madrid per modernitzar Espanya.

Arbitrarietat: és la voluntat de crear una societat ideal, utòpica.

Classicisme: tracta de fixar-se en poetes/autors grecs i romans. La raó està per sobre de l'emoció.

Civilitat: una ciutat harmònica, el model és la ciutat, basada en la polis grega.

Mediterranisme: es refereix a un context mediterrani.

Etapes:

- Combativa (1906-1914): marc teòric d'Eugeni d'Ors (Glossari) i els joves universitàris i catòlics.

- Establerta (1914-1923): és un procés d'institucionalització. La burgesia es decanta cap a idees més conservadores.

Narrativa: Eugeni d'Ors.

Poesia: Josep Carner, Guerau de Liost és el nom de ploma de Jaume Bofill i Mates i Carles Riba que ja és posterior.

Comentari d'una escena de Mar i cel

Comentari de text Mar i cel

L'autor de l'obra Mar i cel, és Àngel Guimerà. Fou un poeta i dramaturg en llengua catalana, a mitjans del segle XIX i XX.

L'acció de l'obra se situa en alta mar durant la primera meitat del s. XVII. I s'explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.

El capítol que comentaré, és el X, el penúltim abans de que finalitzi l’obra. Totes les accions succeeixen molt despresa. Blanca ajuda a Saïd alhora de fugir, tal i com s’ha previst anteriorment. Ell no vol marxar perquè creu que serà l’última vegada que veurà a Blanca, això fa que ella s’atabali i li entri la por de que el seu pare Carles, descobreixi a Saïd fugint.

Els personatges que apareixen en aquesta escena són: Blanca, Saïd i Ferran.

Blanca és la protagonista de l’obra juntament amb Saïd. És cristiana i està presonera en el vaixell. És la filla d’en Carles i la cosina d’en Ferran. És una dona sensible i molt religiosa. Té la pell molt clara i una llarga melena daurada i una mica arrisada.

Saïd és el capità del vaixell musulmà. Al principi de l’obra es presenta com un home dur i respectat pels corsaris, però mica en mica es va fent més sensible a causa de l’amor que sent per Blanca. És corpulent i amb una barba ben fosca.

Ferran és el cosí de Blanca, però tot i així està enamorat d'ella.

Pel que fa el llenguatge, és un text està escrit en vers, i estructurat en diàlegs entre Blanca i Saïd, i amb acotacions per situar-nos on són i que fan en cada moment els personatges. És un llenguatge emfàtic i arcaic, ja que s'utilitzen moltes exclamacions i això ens fa pensar que estan cridant i que estan nerviosos. També la llengua es va arcaïtzant i amb castellanismes com per exemple: lo. En aquest capítol no he trobat hipèrbatons, però n’hi ha al llarg de l’obra.

L'espai on succeeix tot, és un espai real perquè existeix en la realitat, és el vaixell de Saïd, que anteriorment era dels cristians. En un temps intern i curt, que passa en una hora aproximadament.

Tots dos són dins d’una cambra en plena nit, i hi ha una finestra que és per la que Saïd ha de fugir.

Aquest capítol és interessant perquè el lector està totalment atent a la lectura per no perdre cap punt, ja que les accions s'acceleren cada cop més. Es crea una certa intriga i nervis pel fet de si Saïd serà descobert o no. Aleshores, això fa que el lector es capfica dins de la novel·la.

És un capítol breu, però on es viuen moltes emocions. Tot i que les frases són curtes, i hi ha moltes paraules amb signes d'exclamació, es podria dir que els personatges mantenen un dels diàlegs més importants de tota l'obra.