dimarts, 20 de desembre del 2011

Armènia

Armènia o la República d' Armènia, és un país d'Àsia tot i que ha tingut molts lligams amb Europa per raons d'història i cultura. Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital és Erevan.
Històricament, va ser el primer país a adoptar el cristianisme com a religió, al començament del segle VI.
El 1828, el país va ser ocupat per l'imperi Rus i el 1922 s'integra amb Geòrgia i l'Azerbaitjan. El 1936 el país passa a formar part de l' URSS amb el nom de República Socialista Soviètica d'Armènia.


El clima d'Armènia és continental. La temperatura fluctua entre 22 i 36 ° C. Els tardors són coneguts pel seu fullatge vibrant i acolorida, i els estius són secs i assolellats. Per contra, els hiverns són molt freds amb molta neu, amb temperatures que oscil·len entre -10 i -5 ° C

El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915. de l'actual territori de Turquia
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. En la diàspora es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats. En l'actualitat, l'Estat turc nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni. 

Hi ha alguns autors del tema:

- Franz Werfel: Els 40 dies de Musa Dagh (1933)

Aquesta és la novel·la que llegien els jueus del gueto de Varsòvia durant el seu captiveri, ja que la seva història reflecteix millor que cap altra la seva nefasta sort i el seu martiri. Inspirada en fets reals, Els quaranta dies de l'Musa Dagh narra l'extermini dels armenis a mans de l'imperi otomà-després de l'holocaust jueu, el més cruel i sistemàtic intent per acabar amb un poble en el segle passat.

- Marc Morte: Els fill de l'Ararat (2008)

La novel·la Els fills de l'Ararat està narrada a través de Kevin Longman, un jove escriptor nord-americà interessat a escriure un llibre sobre el genocidi del poble armeni portat a terme per l’Imperi Otomà durant la primera guerra mundial.

Logman coneix casualment la senyora Argopian, una de les poques supervivents que s’atreveix a parlar del seu traumàtic passat. Després d’anys enterrats, els fantasmes del passat s’apareixeran de nou davant la senyora Argopian, revivint aquells tràgics moments a través del llibre sobre la seva vida. Però Kevin també serà capaç de regalar-li una cosa que ella mai va poder imaginar.

Marc Morte contribueix amb aquesta història a rescatar de l’oblit el genocidi que va arrasar més d’un milió de armenis.

- Atom Egoyan: Ararat (2002)

A "Ararat", són els textos dins dels textos dins dels textos. Un director d'ascendència Armènia arriba al Canadà per rodar un film sobre el Genocidi Armeni, basat en el diari personal d'un missioner nord-americà. Una historiadora presenta el seu recent llibre sobre la vida de Arshille Gorky, artista armeni supervivent del Genocidi que va migrar als Estats Units (i va ser considerat un dels fundadors de l'expressionisme abstracte). El seu fill, a la recerca de la memòria del seu pare, qui va morir intentant assassinar un diplomàtic turc. La fillastra, tractant de recuperar la memòria del seu pare, segon marit de la historiadora que va morir, com Gorky, suïcidant-se. Un inspector de duana a punt de retirar-que no pot lluitar amb l'homosexualitat del seu fill. El nòvio d'aquest, actor d'ascendència turca que participarà del film del director. Un guionista que negocia permanentment entre els fets i la llicència poètica.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Arm%C3%A8nia#Hist.C3.B2ria
http://ca.wikipedia.org/wiki/Arm%C3%A8nia#Geografia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Genocidi_armeni
http://en.wikipedia.org/wiki/Armenia#Climate

dimarts, 13 de desembre del 2011

Mª Àngels Anglada

                                 BIOGRAFIA


Va néixer a Vic l'any 1930 i passa tres anys refugiada a Euzkadi durant la Guerra Civil, on cursa els estudis primaris. Quan estudia batxillerat, torna a Vic. Al 1942 destaca als certàmens literaris escolars, i cinc anys més tard comença a guanyar els primers premis literaris i a publicar els primers poemes en català. 


A la universitat coneix el seu futur marit, Jordi. I al 1951 obté la llicenciatura en Filologia Clàssica a la universitat de Barcelona. Tres anys després, es va casar amb Jordi, amb qui va tenir tres filles. Aleshores es va traslladar a Figueres i va començar a fer classes. Durant la seva vida coneix a diferents escriptors que influeixen en les seves obres, com per exemple: Carles Riba, Salvador Espriu, Joan Fuster.
Va col·laborar en revistes locals i publica el seu primer llibre de poemes, Díptic (1970) . I va prendre classes de català amb Òminum Cultural. 
El 1976 escriu el poema Els aiguamolls, i el 1978 guanya el premi Josep Pla. Dos anys després, estrena la cantata i participa activament a les eleccions. I el 1985 va publicar Sandàlies d'escuma, una obra que fa referència a la mort del seu marit.
A partir de 1990 fa diversos viatges i els últims anys de la seva vida, publica moltes novel·les.
Mor l'any 1999.

dilluns, 5 de desembre del 2011

Camperola llatina

Contextualització
Josep Carner i Puig-Oriol (1884-1970), fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
Aquesta obra creà un nou estil de poesia amorosa.
El poema està dividit en quatre estrofes. Les dues primeres consten de quatre versos i les altres dues de tres, per tant dos quartets i dos tercets equivalen a un sonet.
Anàlisi del contingut
Què diu cada estrofa:
1ª .Una camperola sembra a la tardor.
2ª .Es fa una descripció d’aquesta dona, sobretot al seu cos.
3ª .Es fa una acurada descripció de la boca i dels llavis.
4ª .Tot i així és una estàtua d’una deessa antiga que està sota terra.
 
És precisament en aquest clima de
recuperació del llegat grecoromà que va aparèixer la
poesia de Josep Carner «Camperola llatina», recollida
en la seva obra Verger de les galanies, que pretenia
reivindicar també el lligam existent amb els
antics. En aquest sentit, Carner converteix –realitzant
una operació típicament noucentista– la figura d’una
dona que treballa al camp en una estàtua majestuosa.
Per això, la camperola s’apareix als ulls del lector
com una dona «mig espellifada» i, a la vegada, «mig
augusta». Al darrere del poema s’hi fa palesa, doncs,
la intenció de crear una identitat nacional marcada
per l’ascendent clàssic.

Els tòpics doncs podrien ser dos: donna angelicata (dona de la naturalesa angèlic, un ésser superior, gairebé diví) o bé descriptio puellae (pequè fa una descripció de la noia de tota la part de la cintura).
Hi ha ús d’elisions (gleva amiga) i de sinalefes (vetlla encara). També metàfores i comparacions.
Métrica   
Aquest sonet té una rima d’art major, i consonant.
10 A       10 A     10 C    10 E
10 B      10 B     10 C    10 E
10 A      10 A     10 D    10 D
10 B      10 B
           
En conclusió m’ha costat comprendre el poema pelf et de que hi ha paraules que desconec i que tampoc he trobat al diccionari, perquè són antigues. M’ha ajudat el fet de que hi ha descripcions.