Definició de poesia segons l'enciclopèdia:
La poesia es defineix com l'art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme (vers), un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals el poeta vol donar valor propi i universal alhora.
Definició personal sobre la poesia:
És el sistema o joc de paraules que utilitza l'autor en aquest cas, per expressar els seus sentiments i vivències personals.
Hi ha quatre poesies seleccionades i relacionades amb un tema i tòpic diferent:
La vida: es titula Bruixa de dol, de M. Mercè Marçal. El tòpic és Carpe diem: aprofita el moment.
Llavors trencà la lluna una baula de la nit
i copsàreu el dia com un fruit.
La mort: es titula Últim cant, de Francesc V. Garcia. El tòpic és memento mori: recorda que has de morir.
No em raca, Senyor, la vida,
perquè l'espero millor:
on és per estimular-me
la memòria de la mort? [...]
No em dol l'aplauso, les glòries,
la pompa ni l'esplandor;
perquè en fum esta vil flama
a últimament se resol.
Amor: es titula Cançó d'un doble amor, de Josep Carner a l'antologia poètica. El tòpic és Flamma amoris: una passió fogosa que crema per dintre.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Estimo l'una, oh gai atzar!
Estimo l'altra, oh meravella!
Bella com l'una no m'apar,
fora de l'altra, cap donzella.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Ho fan l'airet o la claror:
entenc els braços per ma via;
va cadascun pel seu cantó,
du cadascun qui jo volia.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
I quan ja són a prop de mi
i ja mos dits les agombolen,
sota les túniques de lli
hi ha dues vides que tremolen.
L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.
Natura: es titula arbres, de Josep Carner a l'antologia poètica. El tòpic és Locus amoenus: un lloc agradable.
Voldria ta ciència,
arbre, per al meu cor,
tu que en el temps geliu ets paciència
i en dia ardent aboques un tresor.
Verd amuntegament d'onades blanes
amb un sospir de pau en cada floc,
el moviment dels núvols agermanes
amb el descans del roc.
Va a cada arbreuna cèlica fortuna:
l'auró té deixes d'alba en el fullam recent,
el bedoll s'enamora de la lluna,
en el pi hi ha ditades del ponent.
Cap arbre com el freixe per alta ocelleria
quan apaivaga el dia,
tot lent, un vel ombriu;
i quan, de matinada, la boira s'esgarria,
són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu.
Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança.
Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.
L'om crida el flabiol per a la dansa.
El faig és una església. El roure és un palau.
Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;
li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.
Uns arbressón finestra que l'oratjol belluga,
i d'altres són com una nit.
Trigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;
ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;
i un de davant la meva finestra, fa que encar
no em dolgui prou de viure.
És en el llibre de consol que un dia
el Fill de l'Home un orb guarí,
i aquell tornat de tenebror s'esfereïa
en descobrint els vianants en el matí.
- Veig arbres que caminen- agenollat va dir.
Uns arbres que follia que corre i poc s'acaba;
arbres que mena a vagareig,
en lloc del pur misteri de la saba,
la sang en sotragueig.
-¿On vas?- les fulles diuen amb llur fidel frisança.
La branca puja sense cap pensament de mal.
Arbre frenat en una fèrtil esperança,
atura'm tu, si cal.
Relacionar un dels poemes amb una altra forma d'art.
Relaciono el tema de la mort amb la pel·lícula de El sexto sentido.
El resum de la pel·lícula:
Malcolm Crowe és un psicòleg infantil de reconegut prestigi. Una nit, quan està a casa amb la seva dona, rep la visita d'un antic pacient, ja adult, totalment trasbalsat. L'home fereix a Malcolm i posteriorment se suïcida. Un any després, el psicòleg no ha aconseguit superar els fets. Hi ha un distanciament de la seva dona, i la seva perícia amb els nens no sembla donar bons resultats amb el petit Cole. L'intel·ligent nen de vuit anys té un estrany comportament, i viu en un permanent estat de por. Com més intenta ajudar a Cole, més semblants troba Malcolm entre els símptomes del nen i els del seu antic pacient.
Molt bon treball, trobo que has encertat la pel·lícula! I també que has redectat correctament!
ResponElimina