Descripció d'un personatge fictici amb la tècnica del ninotaire

En Pau era el forner del poble, cada dia es llevava a les sis del matí per anar a fer pa. Es passava hores amassant pa i al costat del forn, no despatxava pas. La seva mare sempre anava a veure'l tot i que ell encara vivia a casa amb ella i el pare. De fet, tenia 28 anys i la Carme, la mare, ja estava preocupada i intentava buscar-li parella. Això resultava una mica difícil, ja que en Pau era lleig, baix i grassonet, és a dir, tot al contrari de l'home perfecte fisícament. Tenia més grans a la cara que en la seva adolescència, es comentava per la plaça que tenia el sobrenom de "paella". D'alçada tot just arribava al metre i mig, el seu pare no n'estava gens orgullós.
Un bon dia, en Pau  va sortir a comprar al supermercat el que la seva mare li havia demanat i per ell, els seus iogurts preferits. Mai s'hauria imaginat el que li estava passant: en obrir un iogurt, va tocar-li un premi de 600.000€.
Tot el poble se'n va assabentar i les noies que mai li havien fet cas, ara li anaven darrere per interés. A ell ja li semblava bé, mai havia destacat positivament i volia noies al seu voltant.
Ara el seu pare sí que se'n sentia orgullós, en canvi la seva mare no. Ella preferia el seu fill humil i pobre, que no a un prepotent que de mica en mica deixava enrere els seus defectes físics i quan més bell era, el seu caràcter era pitjor.

Vídeo de la biografia de Pere Calders

Pere Calders i Russinyol va néixer a Barcelona l'any 1912 i va morir l'any 1994.
Els seus pares ja tenien interès per les lletres i arts gràfiques i això fa que Pere destaqui per la seva llengua clara.
Ingressa a l'escola de les Belles Arts quan té 17 anys. Coneix a l'Enric Cluselles, que serà el seu millor amic. Més endavant, al 1936 publica un recull de contes.
Va patir la Guerra Civil, s'allista a la guerra fent de militar i al 1939 s'exilia a Mèxic fins al 1962, que va retornar a Catalunya.
Es divorcia de la Mercè (1943), per la Rosa, amb qui vol formar una nova familía (amiga de la infància).
Es diu que era un amor molt apassionat i van tenir fills, tot i que amb la Mercè en tenia un.
A l'exili, Calders treballava de publicista i col·laborava amb algunes revistes.
Al 1954 escriu Cròniques de la veritat oculta, el presenta a un concurs de Víctor Català i guanya.
Tenia l'hàbit d'escriure als matins. Els contes s'inspiren en el que l'envolta (família, amics, veïns, etc.).
Cal destacar que guanya el premi de Sant Jordi amb la novel·la L'ombra de l'atzavara. 
Coneix a Jesús Montcada i treballen junts, molt bons companys; van compartir moments i Montcada assegura que els escrits de Calders eren de qualitat i amb un estil propi.
Finalment, l'humor i la fantasia propis de Pere Calders, havien guanyat intensitat amb els anys i va arribar l'hora de la mort l'any 1994.