Charles Pierre Baudelaire
Va néixer a París el 9 d'abril de 1821 i va morir el 31 d'agost de 1867. Fou un poeta francès, dels més influents del segle XIX.
El 1840 es va matricular a la Facultat de Dret. Comença a freqüentar a la joventut literària del Barri Llatí i coneix a noves amistats.
Tot aquest complex de fets explica les actituds, externament molt sovint absurdes, adoptades per Baudelaire en els temes literaris i en el comportament amb la gent: la premissa que la condició de poeta és una maledicció, l'oscil·lació entre un dandisme ostentós i una tendència neuròtica a posar-se en ridícul a fi de poder menysprear els qui l'hi trobaven, la protesta contra l'horror de la revolució industrial manifestada paradoxalment amb l'adopció de les opinions més reaccionàries, etc.
Les seves principals influencies personals van ser tres dones: Jean Duval, madame Sabatier i Marie Daubrun.
El 1857 aparegué el recull poètic de Baudelaire: Les fleurs du mal, i més tard: Les paradis artificiels i Le Spleen de Paris.
Va influir en els poetes maleïts: Verlaine Rimbaud i Mallarmé poetes simbolistes, pretenen expressar la realitat mitjançant símbols, rebutjant el Romanticisme. També va ser traductor d'Edgar Allan Poe.
Baudelaire és el darrer gran romàntic francès, i el més gran al costat d'Hugo, però és també l'iniciador d'una nova sensibilitat, centrada en l'experiència de la vida urbana i en l'observació de les ambivalències del món emotiu i imaginatiu, que (expressant-ho en forma negativa) ha expulsat des de fa un segle fins ara, la poesia de la "bellesa" en el sentit grecollatí.
El sentit de la seva influència, però, s'ha anat dibuixant molt lentament: els nombrosos imitadors immediats només n'agafaven els temes externs (el "satanisme", la ficció de rigidesa formal, etc).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada