Comentari de l'obra

Quadern d'Aram

Ens situem en el capítol 5 i el fragment és de les pàgines 88 i 89. Quan Marik és a Marsella i pren el quadern on escriu el següent:
Aram ja deixa de ser un nen, es fa gran i mostra maduresa davant algunes situacions complicades que es troben pel camí.
També diu que passen gana i que han de conservar i repartir-se bé el menjar. Han de fugir de pressa i no s'han d'aturar, ja que podrien sentir el soroll de la cavalleria turca.
Pensaven en el que els hi havia passat (la pulmonia d'Aram, la prometença, Vahé, les matances...).
L'última paraula de Vahé, quan es dèien adéu, fou roses.  

Mª Àngels Anglada destaca l'enfrontament dels turcs contra els armenis. I que per sobreviure, han de marxar de els seves terres, ben lluny. Encara que es perdi tot, es pot continuar.

La narradora d'aquest capítol és Marik, per tant és un narrador intern i un personatge molt important, es podria dir que és protagonista juntament amb el seu fill Aram. Explica amb les seves paraules tots els sentiments que li transmet parlar de Vahé. A ella el que més li omple en aquesta vida, és la família, de la qual només li queda Aram, i les roses que per a ella són vida, alegria i sentiments.
En aquest fragment, els personatges nombrats són: l'Aram, en Grigor, en Gabriel i sobretot, Vahé.
Pel que fa l'espai, ella és a Marsella mentre l'Aram és a Grècia. Això succeeix entre l'any 1919 i 1923.

El fragment que forma part del capítol 5, va seguit d'un bonic poema que es diu Terra porpra, de Daniel Varujan. Té aquest títol perquè es refereix a Armènia.

L'autora ha traduït molt bé l'obra, amb un llenguatge clar i sense eliminar les paraules que defineixen algun menjar típic armeni. El que fa es posar-les en cursiva per ajudar al lector. També utilitza figures retòriques i el que destaca més, sol ser la metàfora.