Vídeo de la biografia de Pere Calders

Pere Calders i Russinyol va néixer a Barcelona l'any 1912 i va morir l'any 1994.
Els seus pares ja tenien interès per les lletres i arts gràfiques i això fa que Pere destaqui per la seva llengua clara.
Ingressa a l'escola de les Belles Arts quan té 17 anys. Coneix a l'Enric Cluselles, que serà el seu millor amic. Més endavant, al 1936 publica un recull de contes.
Va patir la Guerra Civil, s'allista a la guerra fent de militar i al 1939 s'exilia a Mèxic fins al 1962, que va retornar a Catalunya.
Es divorcia de la Mercè (1943), per la Rosa, amb qui vol formar una nova familía (amiga de la infància).
Es diu que era un amor molt apassionat i van tenir fills, tot i que amb la Mercè en tenia un.
A l'exili, Calders treballava de publicista i col·laborava amb algunes revistes.
Al 1954 escriu Cròniques de la veritat oculta, el presenta a un concurs de Víctor Català i guanya.
Tenia l'hàbit d'escriure als matins. Els contes s'inspiren en el que l'envolta (família, amics, veïns, etc.).
Cal destacar que guanya el premi de Sant Jordi amb la novel·la L'ombra de l'atzavara. 
Coneix a Jesús Montcada i treballen junts, molt bons companys; van compartir moments i Montcada assegura que els escrits de Calders eren de qualitat i amb un estil propi.
Finalment, l'humor i la fantasia propis de Pere Calders, havien guanyat intensitat amb els anys i va arribar l'hora de la mort l'any 1994.