En Pau era el forner del poble, cada dia es llevava a les sis del matí per anar a fer pa. Es passava hores amassant pa i al costat del forn, no despatxava pas. La seva mare sempre anava a veure'l tot i que ell encara vivia a casa amb ella i el pare. De fet, tenia 28 anys i la Carme, la mare, ja estava preocupada i intentava buscar-li parella. Això resultava una mica difícil, ja que en Pau era lleig, baix i grassonet, és a dir, tot al contrari de l'home perfecte fisícament. Tenia més grans a la cara que en la seva adolescència, es comentava per la plaça que tenia el sobrenom de "paella". D'alçada tot just arribava al metre i mig, el seu pare no n'estava gens orgullós.
Un bon dia, en Pau va sortir a comprar al supermercat el que la seva mare li havia demanat i per ell, els seus iogurts preferits. Mai s'hauria imaginat el que li estava passant: en obrir un iogurt, va tocar-li un premi de 600.000€.
Tot el poble se'n va assabentar i les noies que mai li havien fet cas, ara li anaven darrere per interés. A ell ja li semblava bé, mai havia destacat positivament i volia noies al seu voltant.
Ara el seu pare sí que se'n sentia orgullós, en canvi la seva mare no. Ella preferia el seu fill humil i pobre, que no a un prepotent que de mica en mica deixava enrere els seus defectes físics i quan més bell era, el seu caràcter era pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada